Per què reapareix ara aquest debat?
Perquè ara hi ha clients en altres zones horàries, d’altres que volen satisfacció immediata… Hi ha més demanda de treballar a qualsevol hora. Però hi ha rigidesa, problemes burocràtics i administratius: la llei no respon a la realitat, en la qual rebem mails els caps de setmana i fora de l’horari laboral.

…

Entrevista d’Albert Vidal publicada al diari ARA el 8 de novembre de 2015.
Llegir entrevista:  http://www.ara.cat/economia/Jose-Luis-Nueno-realitat-setmana_0_1463853630.html

…

Montalvo, no obstant, no creu que una iniciativa com la sueca sigui aplicable a Espanya. “No ho veig gens factible a Espanya, no tenim feines on sigui possible generar tanta productivitat per compensar la retallada d’hores de treball”, raona. La mateixa opinió té el professor de l’Iese José Luis Nueno. “Aquí les millores de productivitat no passen per millores tecnològiques, com al centre i al nord d’Europa, sinó per allargar les jornades o reduir sous”, explica, i recorda la dependència que té Espanya del sector serveis. Aquest expert lamenta igualment la falta de flexibilitat en les lleis laborals per fer front al que reclama el mercat.

Espiral de pobresa
En canvi, Luis Recuenco defensa que les mesures escandinaves sí que tindrien un efecte positiu en l’economia espanyola. “La primera causa per la qual els empresaris no contracten més és la falta de demanda per als seus productes”, recorda.

…

Potser Nueno és qui exposa de manera més crua les dificultats que té Espanya per sumar-se a l’impuls global per flexibilitzar els horaris dels treballadors: “Quan tinguem plena ocupació ja ens podrem plantejar refinaments”.

Article d’Albert Vidal publicat al diari ARA el 8 de novembre de 2015.
Llegir article: http://www.ara.cat/economia/horaris-segle-XXI-esquiven-Espanya_0_1463853620.html 

Les firmes gourmet exploren nous canals de distribució conjunta que passen per la instal·lació de corners multiproducte en oficines de turisme, ports i aeroports.
Són conclusions de la jornada Immersió Estratègica del Clúster Català d’Elaboradors de Productes Gourmet, organitzada per l’agència catalana i que ha comptat amb l’assistència de 35 empresaris del clúster.

Estendre el gourmet català cap a nous mercats amb fort potencial de consum. Aquest és un dels reptes estratègics per al creixement de les empreses que formen part del Clúster Català del Gourmet, impulsat per ACC1Ó, l’agència per a la competitivitat de l’empresa catalana adscrita al Departament d’Empresa i Ocupació, i que passa per la posada en marxa enguany d’un ambiciós pla d’internacionalització que inclou actuacions al Japó, la Xina, Amèrica del Nord i països europeus.

Aquest pla contempla la participació conjunta de les empreses del clúster en diverses fires internacionals, així com l’organització de missions comercials i altres acciones directes de promoció en aquests països, amb l’objectiu final d’augmentar el grau d’exportació del clúster, que actualment es situa en prop d’un 15%. L’entitat treballa amb la mirada posada en els mercats emergents com la Xina, que en 10 anys esdevindrà el primer comprador de productes d’alimentació del món.

Punts de venda multiproducte i disseny d’un packaging atractiu

Els membres del clúster també aposten per endegar col·laboracions i sinèrgies entre ells per tal de sumar esforços i fer front als reptes actuals del sector. En aquest sentit, el clúster vol potenciar la distribució conjunta a nivell estatal a través de punts de venda multiproducte, per mitjà de la instal·lació de corners en diferents espais estratègics com són les oficines de turisme, els punts d’arribada de creuers internacionals, o les botigues gourmet als aeroports.

Per a les empreses, un altre dels reptes estratègics és el desenvolupament del producte gourmet tenint en compte les tendències de consum actuals. Els empresaris entenen que cal invertir en el disseny d’un packaging atractiu, ja que la imatge del producte és un valor afegit per al client d’aquest tipus de productes.

Ruta gastronòmica catalana

Un altre dels objectius del clúster per al 2011 és dissenyar una ruta de turisme gastronòmic que inclouria visites a les seus de firmes referents del sector per acabar amb una visita al Domus Sent Soví, seu del clúster ubicat a Hostalric (Girona). Aquesta estratègia de promoció aniria dirigida tant als compradors internacionals com al consumidor final.

Aquestes són algunes de les conclusions de la jornada Immersió Estratègica del Clúster Català d’Elaboradors de Productes Gourmet organitzada per ACC1Ó recentment i que ha comptat amb l’assistència de 35 empresaris del sector. Més informació a L’Anella.

Sobre el Clúster Català del Gourmet

El Clúster Català del Gourmet es va constituir el març del 2010 com a resultat del pla de dinamització 2008-2009 impulsat per ACC1Ó, en base al diagnòstic estratègic realitzat per l’Observatori de Prospectiva Industrial. L’objectiu prioritari del clúster és promoure la competitivitat del sector català de l’alimentació gourmet per assolir amb garanties d’èxit els processos d’innovació i internacionalització, mitjançant l’establiment de sinergies estratègiques, l’intercanvi de coneixements cientifico-tècnics o l’establiment de polítiques d’actuació comunes.

És un clúster multiproducte format per 16 empreses fabricants d’olis, xocolata, fruits secs, vins o galetes, entre d’altres. Facturen un volum de negoci de 50 milions d’euros i donen feina a 350 treballadors.

D’entre les actuacions més destacades al llarg del 2010, cal mencionar el desenvolupament d’un pla de negoci per a la distribució conjunta a càrrec del professor de IESE José Luís Nueno. Inclou botiga on-line, punts de venda efímers com córners, carpes i fires, i punts de venda físics.

Destaca també la creació de l’Associació del Clúster Català d’Elaboradors de Productes Gourmet promoguda inicialment per set empreses (Galetes Trias, Embotits Salgot, Conserves Ferrer, Olis Montané, Productes CIO, Chocolat Adiction i F&F Eurofoods).

Notícia publicada a ACC1Ó el 6 de març de 2011

Veure notícia: El Clúster Català del Gourmet posa en marxa un ambiciós pla d’internacionalització amb el suport d’ACC1Ó