Alliberar un dia de càrrega laboral no només és beneficiós per al treballador: els guanys econòmics i socials també augmenten i, fins i tot, pot ser una mesura ‘verda’.
Tot i que rere la filosofia dels caps de setmana de tres dies hi ha la recerca d’un major equilibri entre les esferes professional i personal, el cert és que els beneficis de la proposta reverteixen també en el conjunt de la societat. Els estudis elaborats en empreses on s’aplica la mesura, demostren una major productivitat.
Treballar menys dies a la setmana també facilitaria la rotació laboral i, fins i tot en uns moments de crisi com els actuals. pot tenir al·licients importants. El professor José Luis Nueno argumenta: “La Seguretat Social aguantarà el que aguanti. A Espanya anem cap als quatre milions de persones que perceben un subsidi d’atur. Una mesura intel·ligent per frenar això seria tambe que la gent treballés un dia menys, però que aquell dia el cobrís un subsidi. L’Estat continuaria percebent cotitzacions per quatre dies i tindria un efecte sobre la qualitat de vida”.
Des del món de la cultura, el president de la Fundació Taller de Músics, Lluís Cabrera, utilitza la metàfora per arribar a una conclusió similar. “Cal treballar menys perquè tots puguin accedir al mercat i a la recerca de feina, un dret que ara per ara és un camí ple de brossa seca. I ja se sap que la brossa seca pren foc. I quan el foc i el vent fan pinya, es crea una mescla que no hi ha qui l’aturi”. Alfred Fort, administrador general del Teatre Nacional de Catalunya, corrobora la idea: “A part d’una millor disposició a la conciliació de la vida laboral i familiar i possiblement una superior intensitat en el descans dels qui treballen, la setmana laboral de quatre dies podria aportar un millor repartiment del treball”.
La història ens demostra que la felicitat dels treballadors i la motivació en general són bons propulsors de la productivitat.. Un exemple: l’any 1930. W. K. Kellog, l’empresari dels famosos cereals que duen el seu cognom, va reduir la jornada de 40 a 30 hores setmanals. N’estava ben content, dels resultats: “L’eficiència i la moral dels treballadors ha pujat tant, els accidents han baixat i les assegurances ens són ara més barates, i el cost de producció ha baixat de manera que podem pagar tant per sis hores com abans fèiem per vuit”.
Estalvi energètic
Una altra òptica interessant és la del medi ambient Aaron Newton, especialista en temes energètics, llistava en un article fins a setze avantatges de la setmana laboral de quatre dies. basats tots en càlculs matemàtics. I sis ho eren des del punt de vista ecològic. El professor Nueno, però, relativitza aquest presumpte estalvi: “Els centres de treball tenen una sola cosa bona: les economies d ‘escala en el consum d’energia. Si la gent tingues festa, la factura energètica es repartiria entre els diferents consums individuals”. Pero com ell recorda, “hem anat fent conquestes a partir d’allò que deia un llibre segons el qual s’havia de treballar sis dies i descansar-ne un. Si hi ha persones que volen treballar quatre dies, s’han de buscar fórmules que ho permetin. Al capdavall, es tracta de procurar que tothom sigui feliç”
José Luis Nueno diu: “La setmana laboral de quatre dies la veig com a inexorable, i probablement serà un pas previ a fórmules encara més radicals i de major flexibilitat en la distribució del temps. Més encara en una ciutat com Barcelona, que té com a actius molt potents l’ atractiu turístic i l’oferta cultural. És una ciutat que tendirà a viure en un cap de setmana permanent. I aquest esquema necessita un tipus de treballador diferent.”
Utah, un cas d’èxit
A banda de ser l’estat dels mormons i les rimes fàcils, Utah passarà a la història per tirar endavant una de les experiències d’èxit més sonades de la setmana: 4+3. El governador va posar en marxa el nou horari laboral fa un any: deu hores diàries de dilluns a dijous, i tres dies de festa per al conjunt de 17.000 funcionaris. Ets resultats han estat aclaparadors. L’Estat calcula que s’ha estalviat 1,8 milions de dòlars en funcionament durant els primers nou mesos de la prova. Tenir les oficines tancades els divendres, per exemple, els ha estalviat un 13% de despesa energètica. Això sense tenir en compte que els treballadors tambe han consumit menys benzina -6 milions de dòlars menys- ja que han minvat et nombre de desplaçaments. Ha baixat també ta contaminació (12.000 tones mètriques d’efecte hivernacle), l’estrès i les baixes per temes de salut. Pugen la satisfacció laboral i el rendiment. L’enquesta és inapel· lable: el 82% dels treballadors s’han mostrat favorables a mantenir aquest horari.
A partir d’aquesta experiència, directius d’arreu s’hi han Interessat. El Paso, Texas i Melbourne Beach són tres ciutats nord americanes disposades a assajar plans similars. En l’àmbit privat, General Motors ho ha afegit a a unes quantes de les seves plantes productives.
Publicat a Time Out Barcelona el 20/11/2009
